Centelles. (Osona)
Festa del Pi. Del 26 de desembre al 6 de gener. www.centelles.cat
Coincidint amb el solstici d’hivern, els veïns de Centelles surten al bosc a buscar el pi més bonic per oferir-lo a santa Coloma, la patrona. És el primer pas de la Festa del Pi, una celebració datada l’any 1751 però probablement molt més antiga i que guarda trets d’antics cultes als arbres i de rituals pagans relacionats amb la regeneració de la natura.
La festa comença el dia 26 de desembre, quan un grup de galejadors surten al bosc a escollir i marcar el pi més bonic, que tallaran quatre dies després.
El dia 27 al vespre es confeccionen els ramells de pomes i de neules que adornaran l’arbre. Els actes centrals es duen a terme el 30 de desembre. A les set del matí se celebra la missa primera, i a la sortida, els galejadors ja desperten tothom amb els primers trets d’escopeta.
Tot seguit, aquests galejadors tornen al bosc a tallar el pi a cops de destral amb compte perquè no es malmeti. Un carro de bous transporta l’arbre dret fins al poble. A les dotze del migdia, la comitiva arriba a la porta de l’església mentre sonen les traques. Una hora més tard, es baixa el pi del carro i se’l puja per les escales del temple fins a l’entrada, on se’l fa ballar al so de la tonada Ara balla el pi. A continuació, l’arbre s’entra a l’església. Un cop al presbiteri, se’l penja cap per avall sobre l’altar major amb els poms de pomes i les neules lligats, i se’l puja fins a l’altura de santa Coloma, mentre s’interpreta l’Himne de Centelles.
Aquest any es podrà seguir tot el ritu des de la plaça, ja que s’hi instal·larà una pantalla gegant per evitar així aglomeracions dins el temple.
El dia 31, diada de Santa Coloma, a la sortida de l’ofici solemne, té lloc una galejada fins que s’acaba la pólvora. Finalment, el dia 6 de gener, es despenja el pi i els galejadors es reparteixen les branques i les pomes.
28 de desembre: Sants Innocents
Castellvell del Camp: Peatge. Cada 28 de desembre, per entrar i sortir d’aquest poble del Baix Camp cal pagar un peatge. I és que es manté viva una antiga tradició, la Festa de la Banya, en què pels Innocents es cobrava unes monedes, especialmente als reusencs que pujaven a la festa major del poble. Els joves demanen la voluntat i amb el recapte es fa un esmorzar popular.
Tremp. (Pallars Jussà): Aixecada del Ninot. 28 de desembre. Al matí, construcció de la llufa, i de 19.00 h a 20.00 h, aixecada i més actes. Pl. de la Creu. http://www.ajuntamentdetremp.cat
Una manera diferent de commemorar el dia dels Sants Innocents és a Tremp, en el marc de l’Aixecada del Ninot, creada fa quasi quaranta anys per l’entitat trempolina La Casa del Sol Naixent.
La jornada comença de bon matí, amb la construcción d’un ninot de paper i fusta d’uns deu metres d’alçada, anomenat la Llufa Gegant, que es penja al campanar de l’església. Cada any és d’un tema diferent, sorpresa fins a l’últim moment.
L’aixecada del Ninot és un ritu que marca l’inici del período temporal, que omplirà de bromes i innocentades la població.
Al vespre, després d’una cercavila animada, hi haurà ball i xocolatada. La concentració es farà a davant del campanar i es cantarà la Cançó del Ninot, que va pujant i baixant seguint el compàs.
Pessebres Vivents
30 anys d’oficis perduts
Sant Guim de la Plana, a la Segarra, tornarà a omplir-se de fusters, adobadors de pells, forcaires, esmolets, teixidors… I és que els dies 22, 23, 25, 26, 29 i 30 de desembre, i el 12 i 13 de gener, obrirà les portes una nova edició del pessebre vivent,també conegut com a Pessebre dels Oficis Perduts. I ho farà per tot el poble, pels carrers, les places i també per les cases particulars obertes al public. Enguany, que és especial perquè s’arriba a la 30a edició, hi participaran més de 300 actors repartits en 34 escenografies. Fet el recorregut, els visitants seran obsequiats amb torrades amb all i vi.
El més nou repassa la història
Després de l’èxit de la primera edició, el pessebre vivent del Barri Antic de Valls, que s’oferirà del 27 al 30 de desembre, amplia el nombre d’escenes i, en el recorregut de mig quilòmetre al voltant de l’església de Sant Joan, es podran veure 68 quadres. El tret diferencial d’aquesta representació és que fa un repàs als principals referents històrics de la capital de l’Alt Camp amb la implicació d’unes 400 persones. El viatge històric s’inicia durant l’època romana, amb escenes bíbliques. Tot seguit, a l’edat mitjana es recorda com es va bastir l’església de Sant Joan, els primers mercats i la pesta negra. El recorregut també s’atura al Renaixement i a l’època barroca. Tot plegat amb més personatges i alguns canvis, com ara músiques o danses noves.
Pessebre vivent independentista
Arenys de Munt. Els diumenges 23 i 30 de desembre, de les 11 del matí a les 2 del migdia, la localitat del Maresme escenifica, per segon any i amb un text nou, el seu pessebre vivent independentista. El text del nou pessebre vivent sintetitza, des d’un punt de vista independentista, els avatars del camí que ha seguit el Principat des del 1713 fins ara.
–Maçanet de la Selva (Selva)
Dies 22, 23, 25 i 26 de desembre, a les 19 h, al bosc de Can Garriga.
–Sant Guim de la Plana (Segarra)
Dies 22, 23, 25, 26, 29 i 30, i 12 i 13 de gener, a les 18.30 h, al nucli antic.
–Valls (Alt Camp)
Del 27 al 30 de desembre, a la baixada de l’Església, a les 18 h (dia 27, a les 18.30).
–Martorelles (Vallès Oriental)
Dies 22, 23, 25, 26, 29 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener. A partir de les 18.15 h, dues o tres representacions, al Pins d’en Rabassó.
–Pals (Baix Empordà)
Dies 23, 25, 26 i 30 de desembre i 1 de gener, a les 18 h, al recinte gòtic.
–Tona (Osona)
Dies 23, 25, 26 i 30 de desembre, i 1, 6 i 13 de gener, de 18 a 20 h, a la falda del castell.
–Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
Dies 26, 29 i 30 de desembre, a les 18 h, a la masia Castelló.
–Castell d’Aro (Baix Empordà)
Dies 23, 25, 26 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener, a les 19 h, al nucli antic i al barri de la Coma.
–Sudanell (Segrià)
Dies 22, 23, 26, 29 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener, a les 18.30 h, al nucli antic.
GASTRONOMIA
Centelles. (Osona)
Fira de la Tòfona. 22 (de 9.00 a 20.00 h) i 23 (de 9.00 a 14.00 h) de desembre. Al nucli antic de la vila. Més informació: 938 810 375 http://www.centelles.cat
Tòfona en conserva, incorporada a la cuina, i altres opcions encara més originals: xocolata amb tòfona, ous trufats, licors, melmelada de tòfona…
Cada any per aquestes dates, Centelles ofereix una oportunitat única d’adquirir i tastar l’anomenat diamant negre de la cuina. Arriba, doncs, la cinquena edició de la Fira de la Tòfona, una bona ocasió per conèixer-ne les diferents varietats, assaborir plats cuinats amb aquest ingredient i gaudir de tota classe d’activitats complementàries.
A més, aquesta edició s’amplia amb gairebé el doble de parades i agafa un aire molt ampli, ja que convida entitats vinculades amb el món de la tòfona de la resta de l’Estat espanyol, com la comunitat autònoma de Navarra i Aragó; i premsa especialitzada en el món dels bolets i de la gastronomia.
L’entitat convidada d’aquest any és el Museu de la Tòfona de Metauten (comarca de Lokiz, Navarra), que farà una projecció d’audiovisuals sobre la tòfona.
De les activitats complementàries destaca una trobada i exposició de tota classe de vehicles sostenibles, una trobada de motos custom, i els tallers de cuina amb tòfona i de Nadal en directe, liderats per reconeguts professionals de la restauració i amb l’objectiu de perdre la por de cuinar amb aquest bolet i aprendre a manipular-lo i conservar-lo.
Un bon moment per passejarse per la vila és diumenge al matí. A més de la fira, Centelles celebra el mercat setmanal, que es fa als carrers del centre. La diversitat de parades es complementa amb els comerços i serveis que, durant el matí, estan oberts al públic.
Una altra manera de tastar els productes locals és a través dels establiments de restauració. Un bon exemple és la iniciativa Menja tòfones a Centelles, en què des del 22 de desembre fins al 26 de gener, els dissabtes i diumenges, diversos bars, restaurants i establiments de menjars preparats de la localitat ofereixen exquisitsplats o menús amb tòfona, amb la millor selecció de productes locals i de la comarca.
I és que la tòfona té un vincle històric amb el municipi: a Osona es collien tòfones des de l’any 1675, data en què s’enviaven des de Vic a la casa del virrei de Catalunya a Barcelona. Aquesta va ser la raó que Centelles recuperés el Mercat de la Tòfona.
FONT: El Punt Avui
EliCapdevila
El blog de l'Eli Capdevila. 