Christopher Lee: de cuando los vampiros daban miedo

Pel seu físic, començà en el cinema encarnant personatges secundaris normalment malvats o traïdors. Fou el 1958 quan la seva presència crida l’atenció de tots en participar en el film que inaugura tot un cicle de terror en el cinema britànic: “Dràcula (Horror of Dracula)” de Terence Fisher. Tot i l’enorme èxit del remake estrenat l’any anterior sobre el mite de Frankenstein, rodat per Lee juntament amb el mateix director (La maledicció de Frankenstein), aquesta serà la pel·lícula que el llenci a la fama. Després d’aquest Dràcula, comença a intervenir-hi en pel·lícules de la sèrie Dràcula (Dracula: Prince of Darkness el 1966), Dracula Has Risen from the Grave el 1968, Taste the Blood of Dracula, el 1969, etc.); Frankenstein (La venjança de Frankenstein el 1958, etc.); i similars (Ill Met by Moonlight el 1957, La mòmia el 1959, The City of the Dead el 1960…), aconseguint una gran popularitat, però patint també la monotonia del gènere.

En aquesta etapa treballà en gairebé tots els films del genial Terence Fisher per la Hammer (incloent-hi cintes que no eren de terror, com “El gos dels Baskerville“), però també amb alguns destacats realitzadors anglesos del gènere (Freddie Francis, Peter Sasdy…). A més, solia formar tàndem amb un altre actor que es fa cèlebre amb ell en aquell moment: Peter Cushing. Tanmateix, aquesta monotonia provocà que la seva espectacular manera d’interpretar, alhora que el seu adequat físic, el convertiren en una llegenda.

La dècada de 1970 suposà la decadència de la productora Hammer i de la seva manera d’entendre el gènere. Fou llavors quan començà a intervenir com a actor secundari en produccions de cinema i televisió d’irregular qualitat i acollida, pertanyents o no al gènere fantàstic. D’aquesta època en destaca “El comte Dràcula” en versió de Jesús Franco el 1969.

Tanmateix, també seguí col·laborant amb grans mestres del cinema com Billy Wilder, qui el féu interpretar a Mycroft en la seva pel·lícula “La vida privada de Sherlock Holmes” el 1970. I de nou va prendre part en una gran superproducció, aquesta vegada de la saga de James Bond: “L’home de la pistola d’or“, on encarna el cèlebre Francisco Scaramanga, un dels més recordats rivals de 007, amb Roger Moore en el paper de Bond (1974). Més endavant donà vida al Comte Rochefort als “Els tres mosqueters” (1973, de Richard Lester), treballant al costat de diverses estrelles de Hollywood com Charlton Heston.

Dins del paper en què havia estat encasellat, donà vida a Rasputín en la sèrie televisiva homònima el 1977, dirigida per Don Sharp. Igualment encarnà el paper principal a la saga “Fu Manxú”, el que incrementà la seva fama de “dolent” professional.

A la dècada de 1980 començà la seva decadència en el cinema, però sobrevisqué com a actor convidat o principal en telefilms i sèries de televisió, encarnant personatges detectivescs (tipus Sherlock Holmes), en produccions paròdiques o d’intriga. Tanmateix, continuà tenint aparicions reconegudes, com en la segona estrena de la saga Gremlins, amb Steven Spielberg, i en continuacions d'”Els tres mosqueters“. Fins i tot interpretà un paper en l’última seqüela de la saga humorística “Boja Acadèmia de Policia“. Poc després començà a col·laborar amb l’extravagant Tim Burton, que li donà petits papers en Sleepy Hollow i més endavant a Charlie i la Fàbrica de Xocolata o La núvia cadàver. A més, la seva fascinant i profunda veu, sumada a la seva perfecta vocalització, feu que li ofiren nombrosos papers de doblatge, ràdio o videojocs.

Però la seva espectacular tornada a la pantalla gran va ser el 2002, quan participa en la trilogia dEl Senyor dels Anells dirigida per Peter Jackson i en les que interpretà el paper del mag Sàruman. La crítica no estalvià lloances per la seva interpretació, que Lee justificà reconeixent haver estat des de jove un enamorat de l’obra de Tolkien i sentir especial fascinació per la figura d’aquest mag. També fou l’escollit per George Lucas per participar en les últimes dues pel·lícules de la saga de Star Wars, Episodi II L’ataca dels Clons i Episodi III La Venjança dels Sith, interpretant-hi el Comte Dooku. Del mateix mode, intervingué també en la segona entrega d’Els rius de color porpre.

En aquestes pel·lícules reprengué el seu paper de “dolent professional”, però li permeteren adquirir un rècord: l’altíssima afluència de públic a aquestes famosíssimes sagues, sumant-hi els seus altres cèlebres papers, el convertiren en l’actor més vist de la història del cinema, per més que en moltes d’aquestes interpretacions donés vida a personatges secundaris.

Font: https://ca.wikipedia.org

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Cine i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s