D’onades gegants i rentavaixelles o quan el subconscient ve a donar-te un cop de ma

Sempre m’ha costat parlar amb claredat d’allò que m’inquieta. M’encantaria tenir un confident, però suposo que dono sensació de seguretat i ningú pensa que necessito un “explica’m que et passa, t’escolto”. I mentre espero que algun dia aquesta sort m’arribi, escric. Bolco les idees a llibretes, agendes, al mòbil i desprès, rellegeixo, endreço i racionalitzo.

Fa dies que haig de prendre una decisió molt important, d’aquelles que et canvien la vida. Quan estic sola només faig que pensar o donar voltes sobre el que realment vull.
Així que el meu subconscient ha vingut a donar-me un cop de ma amb la presa de decisions. Quan la lògica i la raó descansen, el que queda és el que realment ens impulsa.

Aquesta nit he tingut dos somnis inquietants on l’aigua era protagonista. Recordo molts detalls, però no patiu que els resumeixo.

En el primer estava davant del mar contemplant com es formava una onada enorme. El moment tot just abans d’un tsunami. Just en aquell moment un conegut (amic d’un amic) m’agafava de la ma i em portava a un lloc segur.  El mar s’havia retirat completament i el temps semblava aturat. Tots estàvem a l’espera de l’onada. Aquí m’he despertat. Per si algú s’ho pregunta, no he vist encara Lo Imposible.

El segon és més complicat. El rentavaixelles es posava a perdre aigua. Com passa als somnis, era casa meva, sense ser casa meva… i, com ja jaureu endevinat, a la vida real no he tingut mai rentavaixelles. Amoïnada perquè l’aigua no veses per la terrassa cap el carrer, vaig corrents a buscar una fregona. A la cuina, la cafetera també està vessant aigua bruta amb el marro del cafè, però com és poca, penso que ja me’n ocuparé desprès, que ara el que cal és treure la corrent per parar aquesta rebel·lió electrodomèstica. Tanco el diferencial, però el rentavaixelles, com sortit de l’imaginari de l’Stephen King, està posseït i no para de treure aigua. Amb la fregona recullo ràpidament la galeria, poso una galleda sota la canonada de la que brolla l’aigua, clara i neta. Acavo de rematar la terrassa perquè puguin sortir el gossos del meu amic J.J.? Aquesta ultima part dels gossos és enigmàtica, però els somnis son així…

Atents a l’explicació que Sant Google dona a tot això:
“Soñar con olas gigantes es un sueño muy perturbador y que está lleno de significado. Soñar con olas gigantes que podrían barrer con nosotros revela una sensación de amenaza, posiblemente causada por una alteración en nuestra vida cotidiana. Tal vez te sientes abrumado, agobiado y todo esto momentaneamente está alterando tu sensación de seguridad. Por otro lado, el soñar con una ola gigante indica una necesidad urgente de aclarar cosas, de limpiar temas.

Soñar que se usa un lavavajillas o lavaplatos, indica que necesita resolver viejos problemas para poder empezar de cero. También significa está avanzando en la vida y se dirige hasta su futuro.”

Ahí queda eso! I si, amb el que més he flipat és amb que el concepte “somiar rentavaixelles” tingués entrades.

Continuarà… Aquesta nit, dormo de nou.

image

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Coses de la (meva) vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s