Avui és la Nit més Bruixa a Puigcerdà

Des de fa quatre anys tinc una cita marcada a l’agenda: La Nit Bruixa de Puigcerdà.

Per mi és especial perquè em connecta amb els meus antics companys i amb 10 anys de la meva vida dedicats al món de l’espectacle, de les fires i de les festes majors. Durant tot aquest procés, el Manel torna a ser el meu jefe i MPC, casa meva.

Tot comença cap el febrer, quan definim amb la Carme de l’ajuntament, les mancies que aniran, els personatges d’animació i, molt important, el pressupost. No pot faltar el Tarot de la Blanca, ni la quiromància.

Després de concretar la data, toca trucar als tarotistes, als artistes i al Carles de Nostradamus. Aquest últim forma part d’aquesta família màgica des de la segona edició.

Així, a finals de febrer, principis de març, ja ho tenim tot lligat i reservat esperant que l’ajuntament doni l’ok.

El dia de l’actuació em preparo un dinaret de tàper i agafo la renfe. Son tres hores de viatge i si vull arribar abans que els de Nostradamus, haig d’agafar el tren de les 13:30h. Es un viatge on vaig deixant la ciutat, el dia a dia, les preses… on el ciment es va quedant enrere i poc a poc cada cop es veu més cel. Segurament si el fes cada dia, no el gaudiria tant, però sóc feliç mirant per la finestra i dedicant-me aques temps només a mi.

Arribant a Puigcerdà truco a la Carme i vaig cap a la plaça, tot just son les si de la tarda i la brigada ja ha posat les carpes ben fixades per evitar volades inesperades amb el vent. Aquets últims anys sempre ha fet bon temps. Aquí al Pirineu el cel és ben blau i m’agrada perdre-hi la vista i descansar de tants píxels i pantalles planes.

Tot fent el primer cafetó amb la Carme, comentem com està anant l’any, canvis i projectes, coses de la feina i coses de la vida. M’hi sento propera perquè a més de la seva faceta professional com a tècnica de cultura, al llarg d’aquests anys he vist com s’ha convertit en tota una experta en cristaloterapia, reiki i teràpies complementàries. Si voleu saber més us deixo el link al seu blog.

Quan arriben els de la botiga els ajudo a muntar. Ells pugen a Puigcerdà amb la furgo plena de llibres, espelmes, tarots, amulets… i sempre porten alguna novetat esotèrica que em deixa al·lucinada.

Cap a les 22h arriben el Manel i la troupe. Sempre em fa feliç veure’ls a tots i sobre tot sempre procuro deixar-me contagiar d’aquesta energia positiva que desprenen i del seu esperit de superació, sobre tot escolto tot el que diuen la Balnca i la Carme, a les que respecto profundament.

Sopem tots plegats i comencem a preparar l’actuació. Mentre els artistes es preparen per sortir, ajudo a la Carme a posar bé les teles, els cartells a les tanques on s’organitzen les cues, els punts de llum i les ampolles d’aigua. Tot a punt per començar a les 12 de la nit, l’hora més bruixa

.

Els tiquets per les diferents màncies s’han exhaurit fa dies a l’ajuntament. Hi ha gent que repeteix any rere any, segurament perquè el fet que siguin tarotistes que venen de fora fa que tinguin un punt d’imparcialitat i segurament un punt de complicitat, que potser no existiria amb algú conegut.

Sigui com sigui, les cues son llargues i la nit també. Durant dues hores la plaça és un anar i venir constant de gent. Alguns busquen respostes, d’altres van molt perduts, també n’hi ha que simplement venen a treure al nas i a veure que fan els veïns.

Mentre tot això passa és el moment de parlar amb el Manel, M’agrada que m’expliqui els nous projectes que te MPC entre mans, també parlem de que grans estan els seus fills i de que vells estem nosaltres en relació inversament proporcional. Jo també li explico el que passa pels Mercats de Barcelona i tota la feina de social media que estic fent allà.

Poc a poc les cues es dilueixen, les espelmes s’apaguen i és hora de plegar. Ens acomiadem de la Carme de Puigcerdà, fins l’any vinent, al menys físicament, virtualment és una altra cosa… i viatge de tornada cap a Barcelona.

Els més joves, procuren dormir i els altres riem comentant anècdotes, recordant els anys passats: El primer any que vam venir per la Collada de Toses, el dia que ens va “escortar” la policia municipal fins la sortida cap els Tunels del Cadí…

Així és com visc jo aquesta nit.

I perquè us ho explico?

Perquè és avui. Aquesta nit, és la Nit Bruixa a Puigcerdà. Aquest any, per ajustar al màxim el preu, ha portat el Manel tot el tema. La setmana passada em va trucar per dir que el bolo s’havia confirmat, però jo ja tenia un compromís, així que serà el primer any que em perdré tot això. Bé, no m’ho perdré tot, tot, perquè al escriure el post he fet un recorregut per tots aquests moments preciosos, petits i delicats.

Si teniu l’oportunitat, no us perdeu aquesta activitat que com veieu, és molt més del que sembla a primera vista. De la meva part us asseguro que, l’any vinent, no hi faltaré.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses de la (meva) vida i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Avui és la Nit més Bruixa a Puigcerdà

  1. Eli, pensa que des de Puigcerdà se t’ha trobat a faltar, i espero que l’any que ve puguis tornar a venir. Petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s